Al llarg de la nostra trajectòria professional hem col·locat infinitat de materials, productes i equips, i hem donat solució a molts problemes que han sorgit a totes les reformes.
Primer m’agradaria diferenciar entre un producte car d’un producte costós. Un producte car és aquell que té un preu molt elevat per allò que és o per les prestacions que ens ofereix. Un producte costós és aquell que té un cost elevat perquè ofereix una qualitat i prestacions altes, per sobre del que es considera nivell estàndard. De tota manera, sempre hi ha maneres de fer una reforma integral adequada a qualsevol pressupost, perquè combinem prestacions i disseny allà on es necessita i funcionalitat en altres.
DIVISÒRIES (TABIQUES)
Seguint l’ordre en què estructurem els nostres pressupostos, començarem per les divisòries dins de l’habitatge . Per definir espais “fixos”, la manera més ràpida i econòmica és treballar amb plaques de cartró-guix (conegut popularment com a pladur), on se li pot col·locar també un aïllant termoacústic com és la llana de roca. Un altre sistema és fer les divisions amb maons ceràmics , que jo recomano que siguin de 7 cm de gruix amb doble buit, per poder fer les regates de les instal·lacions sense debilitar excessivament els envans. Aquest sistema és més costós perquè, bàsicament, el rendiment és menor i es requereixen diverses tasques per acabar-los (aixecar l’envà i després enguixar i/o revocar).
Les necessitats i els costums de la unitat familiar o de les parelles estan canviant, i ara ens demanen espais que siguin versàtils i adaptables a les circumstàncies de cada moment, podent donar diversos usos a una mateixa estança o bé ampliar-ne les superfícies. Per això és necessari treballar amb elements mòbils com mampares corredisses , envans mòbils , transparents o translúcids, amb guies inferiors i/o superiors, amb panell japonès , i també és possible fer-ho amb mobiliari tenint un espai diàfan.
REVESTIMENTS
Entenem per revestiments els que es col·loquen o apliquen en paraments verticals. Avui dia, a banda de considerar el preu, cal tenir en compte altres conceptes com són la petjada de carboni que deixen durant la seva fabricació i transport fins a lloc de consum, i la bondat que puguin oferir respecte a la salut de les persones que ocupen els habitatges.
El revestiment més assequible és sens dubte una pintura plàstica , anticondensacions i rentable. Si aquesta pintura pot ser amb pigments naturals molt millor (pintures a la calç, de silicat de potassi, etc…); envernissats i lacats . A partir d’aquí, podem anar escalant en preu amb altres revestiments com ara la ceràmica , duradora, de fàcil neteja i amb la possibilitat de fer combinacions interessants; aplacats de fibres vegetals naturals teixides (sisal, espart, etc), xapats metàl·lics (acer corten i xapes metàl·liques amb diferents acabats); xapats de pedra natural; revestiments de fusta (tipus DM, OSB, taulers de fusta massissa, xapats, etc..); estucats (a la calç, amb pasta de guix, etc…); microciments (amb gran varietat de colors i combinacions). Una altra possibilitat de revestiment acabat és la recuperació de les parets antigues fetes de maó massís , aplicant un fixador i un vernís a l’aigua, després del repicat del morter.
PAVIMENTS
El paviment que té la millor relació preu-qualitat és el parquet laminat sintètic que es col·loca en sec, i ha de ser d’altes prestacions. Té molt bona resistència al desgast, al copejament, a les ratllades, i de fàcil neteja, i la seva col·locació és molt ràpida. Una altra opció més càlida és el parquet de fusta natural (actualment el de bambú és una bona elecció i és totalment sostenible) , entarimats , etc. però són més costosos.
Després hi ha els paviments amb peces ceràmiques de diferents formats, que tenen una bona resistència al desgast però són fràgils davant de la caiguda d’objectes des de certa altura. Actualment la tendència en paviments és a col·locar grans formats per evitar les juntes i donar a terra un major aspecte de continuïtat. Com a peces de gran format hi ha també les pedres sinteritzades o porcellànics d’altes prestacions que et permeten col·locar plaques de grans dimensions degut a la seva gran duresa i possibilitats estètiques.
Els paviments de pedra natural (marbre, granit, basalt, etc…) són de gran bellesa però alguns són costosos, igual que el mosaic hidràulic original . Una altra varietat és el terratzo que es pot col·locar “in situ” o per peces de 30×30 cm, 40×40 cm, etc.
Els paviments de PVC són una alternativa que ara és tendència. Els paviments naturals de linòleum també són una possibilitat que ja està en desús però són naturals.
Finalment com a paviments hi ha els paviments continus , sense juntes, entre els quals hi ha el paviment de formigó remolinat (polit), els paviments de resines per al sector residencial i els microciments que solen ser més costosos. Aquests 2 darrers són de capa fina i no cal aixecar el paviment existent.
A part dels paviments més coneguts hi ha els paviments tèxtils teixits , com moquetes , estores , i com a toc decoratiu les catifes de tot tipus. Aquestes es poden fer a mida i amb rivet o festó de remat perimetral.
TANCAMENTS PRACTICABLES
La millor relació qualitat-preu te la donen les finestres i balconeres de PVC de marques reconegudes europees ja que et milloren el confort tèrmic i el confort acústic. Després hi ha l’ alumini que és més costós que el PVC perquè la perfileria s’ha de duplicar per resoldre el pont tèrmic amb una peça de poliamida que uneix els dos perfils. El material també requereix un procés dobtenció de la matèria primera més complicat.
Les finestres i balconeres de fusta són un clàssic que ara tornen a ressorgir lentament. Sobretot a zones de Barcelona protegides urbanísticament. El problema que té és el manteniment que cal fer cada 2-3 anys.
Després hi ha un grup de materials que són més costosos que cap dels tancaments d’ acer inoxidable i ferro laminat que l’utilitzem en reformes integrals d’alta qualitat.
CUINES
En aquest apartat entrem ja en allò que serien combinacions de materials en funció del disseny que vulguem o de les possibilitats del client. Anem ordenant per preu els elements bàsics que la componen:
- Les portes la relació de les quals preu-qualitat són millors són els postformats , polilaminats o estratificats , que tenen una estètica agradable i una durabilitat raonable i existeix una àmplia gamma de colors. L’opció més econòmica són els de melamina .
Per altra banda tenim les portes xapades en fusta , lacades i els de fusta massissa . També es poden fabricar portes de vidre per fer combinacions amb parts de vidre.
- Els taulells la relació dels quals preu-qualitat són millors són les de granit natural . Són resistents a tota mena d’agressions però amb dissenys limitats. Els taulells més econòmics són els de postformat o melamina o altres plàstics.
Altres alternatives són el popular silestone (resines i sílice) amb un catàleg de colors molt extens i les anomenades porcelàniques (resines, quars, vidre reciclat, etc.) que són de gamma més alta.
Després hi ha altres possibilitats que són estèticament molt boniques però molt delicades com són les de fusta i d’ acer inoxidable.
- Hi ha cada vegada més tipus de materials amb què es fabriquen les aigüeres. Els que ofereixen la major qualitat en relació amb el preu són els d ‘ acer inoxidable brillant . Els matats són més cars. Després estan a grans trets els monopeces de porcellana , gres i algun composite .
També es poden fabricar per peces si els volem de silestone , de taulers porcellànics o de pedra natural .
- Les aixetes han de ser de broc giratori i extraïble i d’una alçada que ens permeti esbandir o rentar els utensilis de cuina més grans.
BANYS
Igual que les cuines, per dissenyar aquesta estada hi ha moltes possibilitats. Ordenarem per preu els elements principals:
- Lopció més econòmica i sostenible és la dutxa. La que millor relació qualitat-preu té són els de resines amb acabat antilliscant . Et permet realitzar la instal·lació amb perfil baix, si no a nivell (en funció de la situació dels desguassos de l’edifici).
Hi ha també els plats de dutxa de porcellana , els acrílics , i els plats de dutxa de pedra natural .
També hi ha banyeres encaixables o exemptes tipus illa que són molt boniques però requereixen molt espai i no són molt sostenibles quant al consum d’aigua.
- Els sanitaris per excel·lència són els tradicionals de porcellana blanca o en algun color més . Una bona opció són els sanitaris suspesos que estèticament són més bonics i, a més, et permet fer una millor neteja del bany. També hi ha alguns sanitaris d’ acer inoxidable per a quins ambients.
- Les aixetes cromades en brillant són les més col·locades. També estan apareixent aixetes en mat i també de colors . L’opció més econòmica són les aixetes que es munten en superfície , sense encastar. Les aixetes encastades són estèticament més boniques i fàcils de netejar però són més costoses.
- El bidet és un sanitari que tendeix a desaparèixer per engrandir els banys, i per substituir la funció que fa es munten kits de rentat al costat dels vàters
- Els mobles de bany poden ser de taulers laminats de diversos plàstics en monocolor o combinacions diferents. Poden ser amb portes o calaixos i disposen de molts accessoris per classificar tot el que s’hi pot ficar. És lopció més econòmica.
També poden ser xapats en fusta , lacats i de fusta natural tractada, que són més costosos. Un consell: quan la cambra de bany tingui poca ventilació és millor col·locar un moble sense juntes tipus lacat o de fusta massissa.
- La mampara la relació preu-qualitat de la qual és millor, és la de portes corredisses i vidre transparent amb tractament anticalç o no. Aquest tractament és una capa que va desapareixent amb el temps i al final resulta que la calç de l’aigua ho pot tot. Una opció interessant per a les mampares és col·locar vidres impresos que emmascaren els dipòsits de calç i no cal netejar els vidres després de cada dutxa o bany.
En funció de les dimensions del bany es podrà escollir la mampara més adequada. N’hi ha de fulles practicables , plegables , de cantonada , d’angle , exemptes , etc. El material de la perfileria pot ser de
