1.- Abandonar el model de desenvolupament centrat en el creixement agregat del Producte Interior Brut, diferenciant els sectors productius que poden créixer i necessiten inversió (per exemple, sectors públics essencials com energia, educació, salut i materials sostenibles), d'altres sectors que han de decréixer a causa de la seva insostenibilitat, especialment els associats a l'ús dels combustibles d'origen fòssil o nuclear, mineria i béns de consum no essencial.
2.- Prioritzar la proximitat i materialitzar-la, afavorint les cadenes de subministrament curtes. Per exemple, la generació distribuïda o descentralitzada d'energia elèctrica és una part fonamental per a la sostenibilitat mediambiental. Consisteix en la generació d'energia elèctrica mitjançant moltes petites fonts de generació que s'instal·len a prop dels punts de consum.
3.- Abandonar les energies fòssils i fomentar una transició ràpida i justa cap a les energies íntegrament renovables, que permetin l'aprofitament d'un bé comú, com és l'energia solar o eòlica de manera que la riquesa generada en aprofitar-la, transformar-la i utilitzar-la repercuteixi en el benestar de tota la societat i, especialment, de les persones que viuen en els territoris propers als aprofitaments i, que en cap cas, l'aprofitament de l'energia es faci amb els criteris de l'economia extractivista que ha practicat el productivisme. S'ha de fomentar i incentivar la reutilització mitjançant la restauració i reparació de béns ja produïts.