Durant la nostra trajectòria professional hem col.locat infinitat de materials, aplicat productes i muntant equips, i hem donat solución a molts problemas que apareixen en totes les reformes.
Primer de tot, m’agradaria diferenciar entre un producte “car” d’un producte “costós”. Un producte car és aquell que té un preu molt elevat pel que és o per las prestacions que oferieix. Un producte costós és aquell que té un preu elevat perque ofereix una qualitat i prestacions altes, per sobre del que considerem nivell estándar. De totes manenes, sempre hi ha formes de fer una reforma integral a l’abast de qualsevol butxaca, perque combinem prestacions i disseny on cal, i funcionalitat en altres
DIVISÒRIES (ENVANS)
Seguint l’ordre en el que estructurem els nostres pressupostos, començarem per las divisòries de l’habitatge. Per a definir espais “fixes”, la manera més rápida i económica és treballar amb plaques de cartó-guix (conegut popularment com pladur), on es pot col.locar també un aïllant termo-acústic com es la llana de roca o d’altres. Un altre sistema és fer les divisòries de maons ceràmics (totxos), que jo recomano que siguin de 7 cm de gruix amb doble forat, per apoder fer les regates de les instal.lacions sense debilitar excesivament els envans. Aquest sistema és més costós perque, bàsicament, el rendiment es menor i es requereixen altres tasques per a enllestir-los (aixecar l’envà i després enguixat o arrebossar).
Les necessitats i els costums de la unitat familiar o de les parelles estan canviant, i ara ens demanen espais versàtils i adaptables a les circumstàncies de cada momento, podent donar-li diversos usos a un mateix espai o bé engrandir-lo quan calgui. Per això és necessari treballar amb elements movibles com mampares correderes, envans mòbils, transparents o transllúcids, amb guies inferiors i/o superios, amb plafó japonés, i també és possible treballar amb mobiliari tenint un espai diàfan.
REVESTIMENTS
Entenem per revestiments els que es col.oquen o apliquen en paraments verticals. Actualment, a part de considerar el preu, s’han de tenir en compte altres conceptes com l’empremta de carboni que deixen durant la seva fabricació i transport, i la bondat que poden oferir respecte a la salut de les persones que ocupen els habitatges.
El revestiment més asequible és sense cap dubte una pintura plàstica, anticondensacions i rentable. Si aquesta pintura pot ser amb pigments naturals molt millor (pintures a la cal, de silicat de potasi, etc…); envernissats i lacats. A partir d’aquí, pode manar escalant en preu amb altres revestiments com són la cerámica, duradora, de fácil neteja i amb la posibilitat de fer moltes combinacions interessants; aplacats de fibres vegetals naturals teixides (sisal, espart, etc.); xapats metàl.lics (acer corten i xapes metàl.liques amb diferents acabats); xapats de pedra natural; revestiments de fusta (tipus DM, OSB, taulers de fusta massissa, xapats de fusta, etc…); estucats (a la cal, amb pasta de guix, etc…); xapes metàl.liques amb diferents acabats; xapats de pedra natural; revestiments de fusta (tipus DM, OSB, taulers de fusta massissa i xapats, etc…); estucats (a la cal, amb pasta de guix, etc.); microciments (amb gran varietat de colors i combinacions). Un altre possibilitat de revestiment acaba tés la recuperació de les parets antigues fetes amb totxo massís, aplicant un consolidant i un vernís a l’aigua, després del repicat del morter.
PAVIMENTS
El paviment que té la millor relació preu-qualitat és el parquet laminat sintètic que es col.loca en sec, i ha de ser d’altes prestacions. Té molt bona resistència al desgat, als cops, a les ratllades, i de fácil neteja, i la seva col.locació és molt rápida . Un altre opció més càlida és el parquet de fusta natural (actualmente el de bambú és una bona opció i és totalment sostenible), entarimats, etc., però són més costosos.
Després están el spaviments amb peces ceràmiques de diferents formats i colors, que tenen una bona resistència al desgast però són fràgils enfront la caiguda d’objectes des de certa alçada. Actualment la tendència en paviments d’aquesta mena ñes a col.locar peces de gran format per a evitar els junts i donar-li al terra un aspecto de continuitat. Peces de gran format són més usuals en les pedres sinteritzades o porcelànics de altes prestacions que et permeten col.locar plaques de grans dimensions degut a la gran duresa que tenen i a les seves possibilitats estètiques.
Els paviments de pedra natural (marbre, granet, basalts, etc…) són de gran bellesa però alguns són molt costosos, al mateix que el mosaic hidràulic original. Un altre varietat és el terratzo que es pot col.locar “in situ” o per peces de 30×30 cm o 40×40 cm, etc.
Els paviments de pvc són una alternativa que ara és tendència . Els paviments naturals de linòleum també són una possibilitat que ja està en desús.
Finalment com a paviments estan els paviments continus, sense junts, entre els que estan el paviment de formigó fratassat (polit), els paviments de resines per el sector residencial i els microciments que són més costosos. Aquests dos últims són de capa fina i no és necessari aixecar el paviment existent.
A part dels paviments més coneguts estan els paviments tèxtils teixits, com moquetes, estores, i com a toc decoratiu les catifes de tota mena de materials i formes. Aquestes es poden fer a mida i amb ribet o festó de remat perimetral.
TANCAMENTS PRACTICABLES
La millor relació qualitat-preu te la donen les finestres i balconeres de pvc de marques reconegudes europees ja que et milloren el confort t“ermic i el confort acústic. Després estan les de alumini que és més costós que el pvc perque la perfileria s’ha de duplicar per a resoldre el pont tèrmic amb una peça de poliamida que uneix els dos perfils. El material també requereix d’un procés d’obtenció de la materia primera més complicat.
Les finestres i balconeres de fusta són un clàssic que ara estan resorgint lentament. Sobretot en zones de Barcelona protegides urbanísticament. El problema que té és el manteniment que s’ha de fer cada 2-3 anys.
Després hi ha un grup de materials que són més costosos que cap altre com són els tancaments d’acer inoxidable i ferro laminat que els utilitzem en reformes integrals d’alta qualitat.
CUINES
En aquest apartat entrem ja en el que serien combinacions de materials en funció del disseny que volguem o de les possibilitats del client. Ordenarem per preu els elements bàsics que les formen:
- Les portes dels mobles de cuina que tenen una millor relació preu-qualitat són els postformats, polilaminats o estratificats, que tenen una estètica molt agradable i una durabilitat raonable, i existeix una amplia gamma de colors i textures. L’opció més económica són les de melamina.
Per altra banda tenim les portes xapades en fusta, lacades i els de fusta massissa. També es poden fabricar portes de vidre per a fer combinacions amb parts envidrades.
- Els taulells de cuina que tenen una millor relació preu-qualitat són els de granet natural. Són resistents a tot tipus d’agresions però amb dissenys limitats. Els taulells de cuina més econòmiques són les de postformat o melamina o d’altres plàstics.
Altres alternatives són el popular silestone (resines i sílice) amb un catàleg de colors molt extens, i els enomenats porcel.lànics (resines, quars, vidre reciclat, etc…) que són de gamma més alta.
Tamble hi ha altres possibilitats que són estèticament molt agradables però molt delicades com són les de fusta i d’acer inoxidable.
- Existeixen cada vegada més tipus de materials amb els que fabricar les aigüeres. Els que ofereixen més qualitat a bon preu son els d’acer inoxidable brillant. Els matejats són més cars. Esprés estan la gamma de monopeces de porcellana, gres i algún composite.
També es poden fabricar per peces si volem de silestone, de taulers porcelànics o de pedra natural.
- La grifería ha de ser de broc giratori i extraíble i d’una alçada que ens permeti aixugar o netejar els estris de cuina més grans.
BANYS
Al igual que les cuines, per a dissenyar aquest espai existeixen moltes possibilitats. Anem a ordenar-les per preu dels elemenst principals:
- L’opció més económica i sostenible és la dutxa. La que millor relació preu-qualitat té són les de resines amb acabat antilliscant. Et permetrealitzar la instla.lació amb perfil baix, quan no a a nivell (en funció de la situación dels desgüassos de l’edifici).
Existeixen també els plats de dutxa de porcelana, els acrílics i els plats de dutxa de pedra natural.
Tambié existeixen banyeres encaixables o exemptes tipus illaque són molt agradables però requereixen de molt d’espai i no són molt sostenibles en quant al consum d’aigua.
- Els sanitaris per excel.lència són els tradicionals de porcelana blanca o en algún color més. Una bona opció són els sanitaris sospesos que estèticament sóm mes agradables i a més et permet fer una millor neteja del bany. També hi ha alguns sanitaris d’acer inoxidable per a segons quins ambients.
- La grifería cromada en brillo és la més col.locada. També estan apareixen griferies en mate i també de colors. L’opció més económica són les griferies que es muntan en superficie , sense encastar. Les griferies encastades són estèticament més agradables i fàcils de netejar però son mes costoses.
- El bidet és una peça que tendeix a desaprèixer per a engrandir els banys, i per a substituir la funció que fa es munten kits de neteja al costat dels inodros.
- Els mobles de bany poden ser de taulers laminats de diversos plàstics en monocolor o en combinacions diferents. Poden ser amb portes o calaixos i disposen de tota mena d’accessoris per a clasificar tot el que es pot emmagatzemar en ells. És l’opció més económica.
També poden ser xapats en fusta, lacats i de fusta natural tractada, que són més costosos. Un consell: quan el bany sigui petiti i/o poc ventila tés millor col.locar un moble sense junts tipus lacat o de fusta massissa.
- La mampara que té una relació preu-qualitat millor es la de porta corredisses i vidre transparent amb tractament antical o sense. Aquest tractament és una capa de producte que amb el temps va desapareixent i al final resulta que la calç de l’aigua pot amb tot. Una opció interessant per a les mampares és col.locar vidres impresos que enmascaren els dipòsits de calç i no és necessari netejar els vidres despres de cada dutxa o bany.
En funció de les dimensions del bany es podrá escollir la mampara més adient. Hi ha de fulles practicables, plegables, de cantonada, d’angle, exemptes, etc. El material de laperfileria pot ser alumini, pvd, ferro, etc…
